"POEMES" il·lustrats

 

Consciència-paciéncia-amor-koratge i bonumor.

BONUMOR ÉS ALEGRIA

 L'alegria ara és aquí.

Curativa, sagrada, valenta, contagiosa, 

espanta la ignorància, la inconsciència i la por.

És una llum que eixampla la vida,

 convocar-la, cultivar-la i escampar-la és convenient.

Poca o molta, serena o brillant, petita o gran, callada o expressiva,

 invocant-la arriba.

L’alegria lúcida és revelació potent,

 és l’acte sagrat de no rendir-se a la injustícia i el mal.

Quan fa fred, vent, cauen llamps i les onades són altes, 

et dóna energia per continuar navegant.

L'alegria conscient i serena desafia les tempestes. 

És lleugeresa, és llum, et recorda que val la pena viure.

Màgica-ment, ara es fa present.

 Parla, calla, canta i riu... actua i contempla.

Expressa i reflexiona, no fa soroll, però transforma.

És resistència pacífica i antídot de desànims i tristors. 

Convida a caminar lleugers, a jugar, a dansar. 

L'alegria és bonumor, dona ales a la vida, 

endolceix paraules dures, il·lumina les ferides.

Desafia rutines, prejudicis, ignoràncies i foscors. 

És l’empremta de l’ànima desperta, és compromís amb la vida.

És cor i ment i mans obertes.

Per rebre i per donar,  per crear i estimar... 

a si mateix i als altres, a tots els éssers i a totes les coses.

L’ALEGRIA CONSCIENT, ARA I AQUÍ ÉS PRESENT

És medecina i revolució profunda,

màgia amorosa que et connecta amb tu,

  amb els altres i amb l’infinit.

 MANTRA-PREGÀRIA-KOAN-INVOCACIÓ

Sencer o a trossos, es llegeix, recita, murmura... 

Es repeteix, canta

... o es pensa en bucle.

MISTERI SÓC, MISTERI ÉS, TOT ÉS MISTERI

Fragment d'una trama immensa, dins i fora jo i entorn som el mateix.

Dins i fora succeeix.... succeeix ara mateix.

 En aquest mateix moment. 

En aquest mateix instant que constantment va passant.

Però sempre hi és.

Visc el present, soc el present... tot està en mi, estic en tot. 

Estic arreu, estic enlloc, soc res i soc tot.

Escolto el cos, escolto el cor, escolto el cap. 

Jo soc el cap, jo soc el cos, jo soc el cor.

SOC EL MISTERI

Respiro, bellugo, sento, penso... 

Soc respirat, mogut, sentit, pensat...

Jo no faig res, ningú fa res, tot és succés. 

Ho puc fer tot, no puc fer res.

Soc gota d'aigua en l'oceà, estel fugaç en cel immens. 

Guspira conscient en l'espaitemps etern.

Gràcies al cos, gràcies al cor, gràcies al cap.

GRÀCIES AL MISTERI

MISTERI SOC, MISTERI ÉS

 TOT ÉS MISTERI 

en obres

UNA PINZELLADA D'IRONIA

Soc una dona moderna, democràtica, feminista i m'encanta viatjar, que quedi clar.

Però molt sovint no m'agrada com em veig.

i mantenir l'aparença em costa car.

NO M'AGRADA COM EM VEIG

Així no em casaré mai, que és el gran objectiu.

Sense marit -millor bell i ric-, gran mansió i nens, una dona que val?

De tietes conques el món n'està ple, pas mai una d'elles.

Tot s'hi val, per trobar un marit com cal.

Per triomfar m'hi he d'esforçar, la cosmètica és essencial.

 i en últim extrem la cirurgia m'ajudarà.

Tot s'hi val, tot s'hi val per trobar un marit com cal.

Tinc els llavis massa petits i els voldria més grans.

Tinc els pits massa grans i els voldria més petits. 

O potser massa petits i els voldria més grans.

Que els homes s'ho miren molt.

Molta i bona llet per als infants, que vagin ben alimentats i es facin ben grans.

i, sobretot que no es perdin els meus gens, són rellevants!

Aquí hi falta guarniment, és evident.

Penjarolles, tatuatges...  m'hi he de decidir.

Si conca no em vull quedar.

Em desplauen els meus ulls, marronets, petits... 

grossos i blaus els voldria, sortosament els meus es poden decolorar...

... potser de vella et quedes cega, però tan se val.

L'important és trobar un home com cal, un masclot fenomenal.

Un bon pare pels meus fills.

Ai el fills, quina dèria! quin instint! que seria una dona sense fills?

Ben gran desgràcia.

Per poder haver un ventre ple, cal abans haver-lo pla-

pla, pla  pla com el de la star model que exhibeixen  per tot arreu.

i que bé cal imitar... si vols triomfar.

Passo hores al gimnàs i faig un règim rigorós.

Maquillatge abundós, ungles llargues ben pintades.

Millor encara decorades, a la última moda cal estar.

Necessito sense excusa cabellera resplendent.

Cabellera esplendorosa que convé cuidar molt bé.

Certament els dels xampús les fan brillar com el sol.

Si que fan un xic de nosa, però la moda s'ho mereix.

Després de tot, mirant la història, les dones sempre ho han fet.

El que importa és agradar, seduir, pescar un marit com cal.

La competència és molta i les ongles cal esmolar.

Llavis rojos, dents ben blanques i quincalla abundant, que no fali, que no falli, que no falli la quicalla.

i les sabates, ai les sabates!, complement sensacional.

Els centímetres que es guanyen van a preu d'or.

Són molt bones pels peus i per la columna vertebral.

Resulten molt elegants! Còmodes per caminar... i si convé també córrer. 

Que tampoc falli el perfum i un bon desodorant.

I si tot falla, el bisturí ajuda a tenir un aspecte ideal.

Tot s'hi val, per trobar un marit o una muller com cal.

La padrina sempre em diu: que no t'enredin.

A mi em van ben enredar, no vaig poder respirar...

fins que el paio es va morir.

Però ara són altres temps, jo soc dona alliberada.

Ella es cuidava dels fills.

Jo també i a més treballo i no sols de secretària.

Qualsevol feina puc fer, fins i tot de soldat o policia.

Això és gran llibertat!

Ells també es preparen per trobar la ideal parella.

Inconcebible és morir sense haver deixat llavor dels meus preciosos gens.

Això és transcendental, a les neurones ho portem escrit.

Néixer-viure-treballar-reproduir-se i morir... gloriós camí.

Jo també faig el que puc, per pescar dona com cal.

Els meus gens criden seguit: espavilat xicotet que el temps és curt.

Prohibit se un esquifit, estàn de moda els musculats... elles volen pas fills raquítics.

Un cos d'atleta em treballo.

Preparat per a ella encisar i per si convé la prole defensar dels enemics.

Per mostrar a la madam, genètica fisrt quality

 i qui no parli amb anglès que es tiri al tren.

Pas cap dona que s'ho valgui se'l mirarà.

Tot plegat requisits molt importants per seduir a la princesa rosa.

Que ha de ser, sobretot, la mare dels meus fills. 

Sí, ella diu dels seus... però el cognom li poso jo, el seu es perd.

Què és un home sense fills sinó un conco amargat?

Faig bona musculatura, amb gimnàs i anabolitzants,

per enamorar-les totes i espantar competidors.

Abans havien de ser peluts, ara pelats i maquillats.

Sembla ser que a les senyores així els hi agraden.

Els masclots peluts no són moda, ara cal ser mes curós.

Si dones vols conquerir a elles t'has de semblar.

Em depilo sencer i com elles porto anells a nas i orelles.

Tatuatges que no faltin, cada cop es porten més.

El que es porta algun famós ho decideix.

Els texans esparracats, els cabells tenyits, els ulls pintats.

Tots disfressats iguals, creient-nos originals.