--- pàgina en obres ---
IMAGINA
-UN RELAT UCRÒNIC-
IMAGINACIÓ
És la capacitat de "veure" més enllà del que és visible... d'explorar el món de les possibilitats dins la nostra ment.
L'ull té un simbolisme profund en moltes cultures i tradicions, representa consciència, saviesa... i també imaginació.
LA IMAGINACIÓ POSITIVA
No és un exercici mental passiu, és una força que impulsa la innovació, la creativitat i el canvi positiu en el món real.
Aquest món real incomprensible, terrible i alhora meravellós, necessita la llum de la imaginació positiva.
Per exercitar-la.
Es tracta de mirar l'exterior: observar-contemplar... i de mirar l'interior: reflexionar-meditar...
Aquest moviment dins-fora és essencial per a una comprensió més profunda de nosaltres mateixos i del món.
Per a poder en tots els àmbits eixamplar horitzons imaginatius-creatius.
Com les dues cares d'una moneda, interior i exterior són recíprocament dependents.
Es tracta de tancar i obrir... de mirar endins i enfora... per veure-hi clar... i per imaginar.
IMAGINA
-UN RELAT UCRÒNIC-
La ucronia explora alternatives on un esdeveniment històric tingué un resultat diferent del que en realitat va passar.
Aquest relat parla del conflicte Rússia-Ucraïna, però és aplicable a Israel-Palestina,
a tota la barbàrie que cada dia veiem a les pantalles i a tota la que succeeix al món i que poc ens mostren.
Enormitats de desgràcia, patiment, trauma i mort forçada que, amb una mica de seny es ben podria estalviar.
IMAGINA
Què hauria passat si Ucraïna en lloc d'optar per la guerra hagués triat resistir pacíficament?
Què hauria passat d'haver els palestins, l'any 1948, respost a l'agressió amb resistència no-violenta?
Què hauria passat d'haver els palestins, l'any 1948, respost a l'agressió amb resistència no-violenta?
LA RESISTÈNCIA NO-VIOLENTA
És una forma de lluita que utilitza la desobediència civil, la protesta pacífica i la no cooperació per encarar els abusos de les oligarquies dominants, l'explotació, la injustícia... qualsevol violència. S'executa no col·laborant i obstruint pacíficament: manifestacions, boicots, vagues, ocupacions... Busca generar un canvi a través de la pressió moral, ètica, social i econòmica, apel·lant a la consciència de l'opressor i guanyant el suport de l'opinió pública.
Busca la reconciliació i aconseguir una solució pacífica, justa i duradora... entre persones, grups o nacions.
Exemples històrics més coneguts: Gandhi, Luther King, Mandela, Desmond Tutu, Walesa, Rosa Parks...
La Revolució dels Clavells a Portugal... A Estònia, Letònia i Lituània la Revolució Cantant:
un procés de resistència no violenta que va conduir aquestes repúbliques a independitzar-se de la Unió Soviètica.
També el moviment independentista català:
LA REVOLUCIÓ DELS SOMRIURES
Caracteritzada per la mobilització pacífica i les manifestacions massives anteriors i posteriors a l'u d'octubre 2017
Destacant la Via Catalana l'onze de setembre de 2013, una cadena humana de més de 400 km.
El moviment va posar el debat sobre la independència de Catalunya a l'agenda política i mediàtica internacional.
Tot i no portar a la independència, va ser un triomf i un exemple pel món del poder de l'acció no-violenta.
La no-violència és molt potent i alhora molt fràgil.
Per ser efectiva requereix compromís ferm, disciplina, coratge i la participació activa i persistent de moltes persones.
A causa d'això fàcilment pot ser erosionada i desestabilitzada per la violència de l'altra part.
L'ACCIÓ NO-VIOLENTA
És aplicable a totes les desavinences, discussions, baralles, hostilitats, conflictes, guerres...
Entre persones i entre nacions, sempre la violència crida a més violència, perpetuant un cicle de conflicte i sofriment.
Ara estem veient un genocidi en directe, davant la passivitat de la majoria de nacions del món.
L'horror suprem que fins ara s'atribuïa al nazisme ha estat superat per una foscor encara més cínica i cruel.
Probablement això marcarà un abans i un després en la història de la humanitat.
Des d'ara tot és possible, avui són ells, demà podem ser nosaltres.
Que això ens faci reflexionar.
Que ens ajudi a actuar i cada dia a tot arreu predicar i practicar la pau.
Intentem, amb aquest relat i comentaris, propiciar el canvi de paradigma que urgentment necessitem.
Explicació preliminar.
RUSSIA-UCRAÏNA, ANTECEDENTS HISTÒRICS
El 2014, es van proclamar les Repúbliques de Donetsk i de Luhansk, avalades per referèndums, que amb un 89% i 98% respectivament, van votar a favor d'independitzar-se. Resultat que no va ser acceptat per Ucraïna ni per Occident. Aquestes repúbliques van manifestar repetidament la seva voluntat d'integrar-se a Rússia. El 2022, s'hi van afegir, també confirmat en referèndums, les regions "ucraïneses" de Zaporíjia i Kherson. Que els occidentals tampoc van reconèixer. Simplement perquè l'avarícia colonialista és ben viva. Rússia és immensa i Occident cobeja les seves riqueses... l'OTAN n'és la punta de llança, ja havien entrat amb la Coca-cola, McDonalds, Winston...
També amb pornografia, sàviament prohibida a Rúsia, Xina, India, Cuba, Austràlia, països islàmics i orientals.
Molts d'ells acusen a Occident de, a través d'internet, embrutar, distorsionar, pervertir a la seva gent.
Mentre aquí és del tot legal i infants de deu anys ja en miren, en greu perjudici per llur salud física i mental.
Tots ho saben, alguns es queixen però res es fa, com si el porno fos un incontrolable fenomen atmosfèric.
PERÒ TORNEM A LA HISTÒRIA
Vençuda, disgregada l'URSS, Occident va començar a colonitzar-la, cosa que als russos no va agradar.
Ni que els posessin els míssils de l'OTAN a les portes; quan ells ho volien fer a Cuba es van haver de retirar.
LA PARLA ÉS UN ELEMENT CLAU DE LA IDENTITAT D'UN GRUP
El rus era la llengua predominant en les repúbliques secessionistes.
L'expressió de la voluntat d'un grup hauria de ser determinant en les decisions sobre el seu futur.
Però generalment les relacions intranacionals i internacionals estan impulsades per la lluita pel poder i els recursos, poc els importen els Drets Humans o a quanta gent caldrà explotar, forçar o matar. És evident la singular hipocresia i cinisme dels països occidentals a l'hora d'exigir certs comportaments a altres nacions, mentre ells mateixos no compleixen els estàndards que prediquen: la famosa democràcia, la llibertat, el lliure comerç, els "valors cristians i europeus"... És en aquest context que el febrer de 2022, va començar "l'operació especial" per part de Rússia.
Cal tenir en compte que tota realitat lingüística i política és multifactorial i complexa d'explicar.
Diu la Història que en diferents períodes, hi va haver restriccions i persecucions de la llengua i la cultura ucraïneses.
I que durant l'URSS es va fomentar la migració de russos a diverses repúbliques, inclosa Ucraïna.
Aquestes situacions són irreversibles... això ho veiem arreu i també a casa nostra.
Així és com va començar una guerra on els Occidentals hi posaven les armes i Ucraïna i Rússia els morts.
Ara parlen de pau i que Ucraïna haurà de cedir les repúbliques secessionistes i el dret d'explotació dels propis recursos minerals. Patètic. Monstruós. Els morts dels dos costats callen, els supervivents queden marcats de per vida... i també les successives generacions. Igualment a Palestina i a tants altres llocs... així és des de temps pretèrits. Per culpa de la voluntat de poder, ambició, cobdícia, prepotència, ignorància, inconsciència dels governants: cabdills guerrers, feudals, reis, papes, emperadors, presidents... caps visibles de les castes dominants.
La violència ancestral ha deixat una empremta traumàtica en la humanitat... que afecta a tots i a cadascú.
Igualment ens afecta la violència actual que cada dia ens mostren els noticiaris: explotació, guerres, crims...
totes les variades violències que abunden al planeta... i la que veiem en films, videojocs...
També, la que petita o gran, subtil o evident, patim nosaltres mateixos en la vida quotidiana,
resultat de tabús, normes, patrons establerts, abusos, obligacions dubtoses, taxes, impostos i lleis injustes.
En general, tant habituats hi estem que ni ens n'adonem.
A Rússia-Ucraïna.
També hi ha de fons un xoc entre catolicisme i cristianisme ortodox, des de la divisió de l'Imperi Romà cristianitzat.
*
LA BARBÀRIE HISTÒRICA
El culte als líders, la violència, l'explotació, la crueltat... no sorgeixen del no-res.
Són fenòmens complexos amb arrels profundes: biològiques, històriques, culturals, religioses, ideològiques... Guerres, explotació, injustícies, abusos, règims autoritaris... deixen un llegat de violència, desigualtat i una predisposició a seguir, idolatrar i servir a líders i a tirans. Les normes, tradicions i valors d'una societat sovint normalitzen o fins i tot glorifiquen la violència, l'explotació i la submissió. També els dogmatismes religiosos solen justificar la violència contra grups externs o la veneració acrítica de figures religioses com a líders infal·libles.
Comprendre la història de la barbàrie, les seves causes i conseqüències, és fonamental per evitar que es repeteixin.
Renovar paràmetres és un procés continu que requereix crítica i treball individual, social, cultural i polític.
Necessitem una mutació psicològica-mental-espiritual...
Un canvi qualitatiu permanent en l'arquitectura cognitiva, en els patrons de pensament i comportament.
Un canvi de paradigma.
*
AQUEST RELAT UCRÒNIC
ajuda a eixamplar els horitzons, estimula la creativitat i la capacitat de reflexionar.
Ens condueix a imaginar, a sortir del pensament únic, a considerar altres possibilitats.
IMAGINA
-UN RELAT UCRÒNIC-
Rússia començà a envair, Ucraïna a resistir i el món a tremolar. Podia ser l'inici d'una Guerra Mundial, potser nuclear. Llavors va succeir un fet insòlit, que va marcar un abans i un després en la història de la humanitat.
Persones molt rellevants de tot el món van difondre un missatge urgent, una crida a reaccionar prest.
Després d'un gran esclat de por, va sorgir una gran onada de consciència i compromís: accions de protesta i enormes i seguides manifestacions a favor de la pau. També grans vagues, que van mig paralitzar la producció, transport, bancs... frenant de manera perillosa l'economia global. La manca de serveis, el trasbals i la incertesa, varen generar tensions i disturbis... pèrdues massives en empreses... Resultat: policia i exèrcit al carrer, risc de col·lapse general... cosa que a tot preu era imperatiu evitar i que donada la seva magnitud era impensable reprimir.
Tot està interconnectat, el sistema és molt fort i alhora molt fràgil... coronavirus, crisis, apagada general...
Els governs, espantats, afrontats a les seves elits humanistes i a poblacions conscienciades i actives, impossibilitats de controlar els esdeveniments que s'allargaven en el temps, van haver de rectificar: abandonar interessos nacionals i esdevenir àrbitres i no pas part del conflicte. Per tant, van fer entendre al govern ucraïnès que, per protegir la seva població, llurs béns materials i l’estabilitat mundial, la guerra era el pitjor camí.
Així, els ucraïnesos, deixant les armes, van encarar als russos amb resistència no-violenta.
(Repetim: que hauria passat si els palestins i altres, haguessin respost/responguessin amb resistència no-violenta? El cas palestí ho sobrepassa tot. El nazisme va intentar amagar els camps d'extermini al món, ara ens els expliquen i mostren a primera plana. Des del moment que tothom ho sap, el món esdevé corresponsable)
No trobant oposició armada, l'exèrcit rus avançava sense fer grans estralls.
Tanmateix, la persistent no col·laboració i l’obstrucció pacífica, exercida pels soldats desarmats i per tota la població ucraïnesa, sumada a una gran pressió internacional, els va abocar a una situació absurda, racionalment i èticament insostenible, de manera que la invasió es va aturar. Així, llevat d’algun inevitable accident, no va haver-hi ferits, amputats, ni morts, ni traumatitzats. Tampoc sancions, refugiats, gasoductes tancats, inflació, ni perill de guerra biològica, nuclear o altre. Cap població, ciutat, hospital... van ser bombardejats, cap estructura important destruïda.
Tampoc va haver-hi cap perillós i caríssim rearmament... i van començar a dialogar.
Basant-se en el respecte i en el dret a decidir de la gent que habitaven els territoris en discussió.
Si aquelles repúbliques volien federar-se amb Rússia, amb quin dret se'ls havia d'impedir?
Si es considerava que els referèndums no eren vàlids, era tan simple com fer-ne altres de clarament supervisats.
També és cert, que si els natius havien estat substituïts, el resultat estaria decidit i els natius arrasats.
EN TOT CAS
La resposta no-violenta i el suport global que va tenir, va fer entendre als bel·licosos i a tot el món, que la pau, personal, social, nacional, internacional, sempre és preferible a la guerra, perquè la violència condueix a més violència, a crueltats immenses, a vencedors prepotents i a vençuts oprimits i traumatitzats durant generacions. Així fent, la injustícia i l’abús persistien i el conflicte ressorgia seguit, en un continu batallar, sofriment i mort forçada.
El trauma profund que deixaven l'abús, el patiment i la violència, continuava latent en les persones i les societats.
Condicionant la seva vida i propagant-se en llur descendència.
Aquest era el drama de la humanitat.
Per fi s'estava iniciant un canvi de paradigma.
EL CERCLE VICIÓS VIOLÈNCIA-VENJANÇA
Aturar aquesta inèrcia fatídica semblava impossible.
Però, a causa d'un perill enorme, sobtadament es va fer real... una mena de miracle, un estrany designi del destí.
El passat de la humanitat, ple d'abusadors, de regnes, imperis, religions antagonistes, invasions, guerres, explotacions i violències de tota mena, origen d'enormitat de sofrença i calamitats, havent arribat a un clímax, va desembocar per fi a un horitzó d'esperança. Les persones, de sempre subjectes a la tirania de castes extractives, van entendre, que els prepotents, inconscients i cobejosos governants, totes les matances que havien provocat en la seva absurda, cega i homicida brega per l'hegemonia, eren res en comparació amb una conflagració atòmica.
Moltes vegades havien callat davant de grans barbaritats, però en sentir-se directament amenaçats van reaccionar.
(Dissortadament, sovint la gent només reacciona quan pateix en carn pròpia l'abús, la injustícia, la violència...)
Van entendre, que la concòrdia havia de substituir a la discòrdia... que era imperatiu conrear la pau.
Que de no fer-ho així, de continuar com sempre, el resultat amenaçava amb una catàstrofe sense precedents.
Per primera vegada, l’inhumà, irracional i poderós instint guerrer i conqueridor va quedar sobrepassat.
El seny, la intel·ligència, empatia, solidaritat, bondat... van superar la cobdícia, la crueltat, la barbàrie... La mobilització massiva i perseverant ho va aconseguir; demostrant als habituals governs violents (disposats a sense escrúpols obtenir poder), que la llei del més fort, astut i cruel, continuava sent vàlida per a molts animals... però ja no per als humans: aquests, forçats per les circumstàncies, estaven canviant de paradigma.
Per fi la humanitat va fer el tan necessari salt evolutiu: mirar endins i mirar enllà...
Reflexionar-meditar-contemplar, dona major comprensió d'un mateix, dels altres i del planeta.
Eixampla la perspectiva, redueix l'egoisme, la injustícia, l'explotació, la confrontació...
Sense que ningú s'ho proposés, la població es va trobar forçada a reflexionar i actuar coherentment.
UN CANVI DE MENTALITAT
Una majoria va comprendre que la guerra no la guanya ningú, sinó que la perd tothom; que l'abús, la rapacitat i la violència crònica, entre humans i envers la naturalesa era nefasta; que estava generant un desastre humanitari i ecològic colossal, del qual ningú quedaria exclòs. Que més enllà de les diferències, tots som subjectes iguals en dignitat, drets i deures i que només el respecte i l’estimació recíproca són garantia de benestar i pau duradora.
Va comprendre la interdependència de tots els éssers vius, de tot el que som i ens envolta.
També la necessitat d'acabar amb les narratives que justificaven o glorificaven la violència (abans molt presents en els medis i en altres àmbits: normalització-admiració de la violència com a instrument per aconseguir objectius personals, nacionals, religiosos...), i va adoptar una mentalitat de col·laboració i interconnexió en lloc de competició i conflicte... Prioritzant la sostenibilitat, la justícia social, l'equitat, l'empatia... promovent una cultura de pau.
Aquesta va anar esdevenint l'actitud normal, que es reflectia als medis, a les escoles, per tot arreu.
Mirant enrere, la gent s'espantava i s'espanta encara, de la barbàrie, de la brutalitat que ens havia precedit.
FALTA D'ENEMIC, l'OTAN VA QUEDAR OBSOLETA
El colonialisme, capitalisme, supremacisme... causants de la destrossa ecològica i que ens portava a una guerra mundial, va col·lapsar. Els estats, exèrcits, multinacionals, bancs, religions... van ser qüestionats, superats i transformats. L'ONU, esdevinguda OPU (Organització de Pobles Units), va assumir un Govern Global menat per savis. Basat en els Drets Humans, la Carta de la Terra, l'Agenda 2030... Democràcia directa, noocràcia, ecosofia...
L'ecosofia és ecologia radical, més filosofia perenne, més ciència holística.
Busca transformar la nostra manera de pensar sentir i actuar, per construir una convivència justa i sostenible.
EL GOVERN GLOBAL
Només un govern global podia solucionar els problemes globals.
Abordar amb coneixement profund i de manera sàvia, coordinada i eficaç el canvi climàtic, la contaminació, pandèmies, desigualtats, sobrepoblació... la pobresa extrema, la proliferació nuclear... Un govern on les decisions es prenen basant-se en la comprensió de les complexitats mundials, en l'evidència humanista-científica-
Sobretot i cosa primera, el nou sistema va acabar amb l'explotació i la guerra.
Efectivament, només un govern global podia eliminar els abusos, violències i guerres entre estats.
Les disputes territorials, la competència econòmica, les baralles ideològiques, polítiques, religioses... ara són història, part d'un passat encara poc evolucionat de l'espècie humana. Ara, un sistema noocràtic unificat garanteix uns estàndards de justícia i drets humans universals. La supressió de fronteres facilita el moviment de persones, béns i serveis, impulsant el creixement econòmic i l'intercanvi cultural. Havent deixat d'existir els estats nació com a entitats polítiques separades, amb interessos nacionals divergents i exèrcits propis, la guerra i altres conflictes, injustícies i també les indústries abusives i contaminants de les persones i del planeta, van desaparèixer.
La Nova Ètica promoguda pel Govern Global, genera ajuda mútua.
.png)
EDUCAR-SE I EDUCAR
Simultàniament va reeducant la població: transformant la manera de pensar, els valors i les creences de la societat.
Fomentant la comprensió de la interdependència i la importància de treballar junts per al bé comú.
Per a construir una societat responsable i compromesa amb els valors de la pau, la justícia i la igualtat.
Així és com, sobtadament i sense que ningú hagués previst tal cosa, vàrem entrar en una Nova Era.
Vàrem passar a implementar realment la famosa Agenda 2030.
Abans de la Gran Transformació molts la criticaven sense saber perquè... induïts per qui?
Ben segurament pels mateixos que no volien que res canviés.
Alguns d'ells, per inconsciència o per hipocresia exhibien el símbol... mentre remaven en direcció contrària.
La inconsistència, mal exemple o manipulació d'alguns, sol generar desil·lusió, cinisme, derrotisme...
però no hauria d'afectar els valors que presumptament defensen.
La mala praxi d'uns pocs no desacredita els valors en si mateixos, els valors no depenen de si tothom els compleix.
L'AGENDA 2030
Qui podria estar en contra d'aquests propòsits?
Amb la Declaració dels Drets Humans, la Carta de la Terra i altres... inspiren i motiven la Nova Era.
FELIÇMENT PACIFICADA LA HUMANITAT
Aplicant els recursos humans creatius, psicològics, materials, tècnics, científics, econòmics... no a competir sinó a col·laborar, no a la guerra sinó a la pau, va començar la Gran Transformació que ens ha portat a l'actual Nova Era:
LA NOVA ERA
Un món conscient, responsable i de veritable progrés al servei de la humanitat, del que ara tots gaudim.
En el que cada ésser humà disposa del necessari per desplegar llurs potencials...
i on les persones i la Natura són respectades i estimades.
Per al bé de cadascú, dels altres, de tots els éssers i de totes les coses.
REALITZANT LA UTOPIA
Per fi, la utopia durant segles propagada per minories conscienciades s'està fent realitat.
Des de temps molt antics hi ha hagut persones i moviments que han defensat i treballat per un món millor i en pau.
Aquesta aspiració es pot trobar en diverses cultures, filosofies i religions al llarg de la història.
Però buscar el major bé per al major nombre, mai ha convingut a les castes extractives.
Per això aquestes persones i moviments han estat molt reprimits, sovint a sang i a foc, però no eliminats.
Cosa impossible, perquè formen part del més bo i essencial de la naturalesa humana i sempre ressorgien.
Per fi, "idealismes" inicialment ignorats, rebutjats o reprimits, ara són reconeguts com a vàlids i factibles.
Ja no es tracta d'un somni llunyà, sinó d'una tasca tangible que dia a dia es va realitzant.
La utopia és un procés evolutiu continu, no és un lloc on arribar i que serà perfecte per sempre.
En lloc de ser un ideal inassolible, s'ha convertit en una guia per a l'acció present.
Comporta adaptació seguida, revisió dels objectius i resposta sàvia als desafiaments que vagin sorgint.
No es tracta només de canviar estructures externes, sinó d'activar capacitats humanes reprimides o no expressades.
Implica explorar maneres de ser, de relacionar-nos i d'organitzar-nos que abans resultaven inimaginables.
També incorporar saviesa, visions espirituals i experiències de grups abans exclosos del discurs dominant.
EL GOVERN GLOBAL ENS CONVIDA A SER AGENTS ACTIUS D'UN CANVI PERMANENT
Requereix consciència-paciència-amor, koratge i bonumor.
Consciència, és percebre's a un mateix, a la realitat i reconèixer-se en ella; també es coneixement del bé i del mal.
Paciència, és suportar amb serenitat i sense queixar-se les molèsties, dificultats, sofriments, pèrdues, retards...
Amor, és un sentiment profund de valoració i d'estima envers persones, animals, plantes, coses... envers la vida.
Koratge, és enfrontar-se a situacions difícils, empeny a defensar el que és just, a persistir i a transformar la realitat.
Bonumor, és la disposició a mostrar-se lúcid, alegre, optimista i amb ganes de riure, fins i tot d'un mateix.
AQUÍ S'ACABA EL RELAT UCRÒNIC
***
LA TRISTA REALITAT
DISSORTADAMENT, LES COSES NO VAN ANAR AIXÍ
Tots sabem com està la cosa a Ucraïna, a Palestina i arreu del món.
Continuem immersos en una distopia creixent.
Tots ho sabem, tots ho veiem:
Abusos petits i grans, violències variades: guerres, genocidis, neteja ètnica, terrorismes de tots colors, camps de refugiats, crims de guerra... Contaminació de l'aire, l'aigua, el sòl, les persones, físicament i mentalment. Emergència climàtica, pèrdua de biodiversitat, extinció d'espècies, desforestació, escassetat de recursos naturals, entorns degradats... Explotació laboral, discriminació racial, de gènere i altres... marginació, falta d'accés a serveis bàsics, pobresa extrema i riquesa extrema, corrupció... Televisió tòxica, en àmbits diversos apologia de la violència, espectacle permanent, entreteniment banal, consumisme desbocat, crisi alimentària... Impunitat, lleis abusives, vigilància massiva, pèrdua de privacitat, desinformació, publicitat i propaganda agressiva i omnipresent. Censura, restricció de la llibertat d'expressió... Pandèmies, migracions forçades, crisi de la democràcia, ascens de l'autoritarisme, polarització i manipulació política, social, moral, tecnològica, comercial, religiosa... Pèrdua de confiança en les institucions, deshumanització, societats enfrontades, conformitat forçada, fiscalitat abusiva, pensament únic... Control del llenguatge i de la informació, reescriptura del passat, destrucció de minories, adoctrinament, bel·licisme... Societats estressades, esporuguides, consumistes... Proliferació de malalties físiques, mentals i suïcidis. Crisi de valors... aquests "valors europeus" que ara ens diuen cal armar-se per defensar.
Estem bojos? Els governs estan bojos? Volen, volem una Tercera Guerra Mundial? Un desastre ecològic?
Aquestes coses i més tots les sabem.
Són problemàtiques interconnectades que es reforcen mútuament i generen un panorama complex i preocupant.
Al que assistim sentint-nos impotents com un ramat de bens espantats, font de llet, llana i carn.
Per a molts viure és néixer, "guanyar-se la vida", consumir, callar, reproduir-se i morir.
Els sistemes extractius redueixen les persones a números i a la seva capacitat de produir i consumir.
Per mantenir-nos submisos ens forcen amb amenaces i enganyen amb entreteniment, patriotismes, religions...
ES TRACTA DE SORTIR DE LA GÀBIA
De realitzar els teus potencials anestesiats o endormiscats.
Viure del bressol al taüt atrapats en inèrcies fatals, això volem?
Aquestes qüestions conviden a la reflexió sobre el sentit de la vida i les nostres circumstàncies i eleccions.
Es tracta d'obrir-se a un canvi profund de percepció, a una presa de consciència de la realitat.
LA REALITAT
Es refereix a l'estat de les coses tal com són, no a com ens agradaria que fossin, a la imaginació o a la ficció.
La realitat és subjectiva, la crea la ment a partir de la informació dels sentits, la memòria, els condicionaments...
Dins d'aquesta realitat personal, es tracta de desplegar els propis potencials.
Es tracta d'aprendre, créixer, descobrir les pròpies i singulars habilitats, passions i talents.
De connectar amb altres persones, col·laborar, apreciar, estimar i ser estimat.
De cercar significat i propòsit, un sentit a la vida més enllà de la supervivència.
D'aprendre a viure de manera coherent, plena i autèntica.
Es tracta de superar inèrcies, obstacles i foscors, d'obrir-se a nous camins i a llums veritables.
OBSTACLES
L'ATAVISME INCRUSTAT
Es refereix a la persistència d'idees primitives, actes, costums i creences falses, acientífiques, supersticioses...
La violència: guerres, criminalitat, explotació, maltractament... són els atavismes més rellevants i letals.
A Rússia-Ucraïna a Israel-Palestina, sempre i arreu, el resultat de l'atavisme violent està a la vista.
Destrucció immensa, especialment a Gaza i al Sudan, milers de morts, ferits, amputats...
Vivim immersos en una espiral d'inhumanitat sense fre, agreujada per una indiferència generalitzada.
Oblidant que tot està relacionat, que d'una o altra manera, en patirem les conseqüències.
Tots ho sabem: estem finançant un rearmament que pot encendre una guerra global amb terribles repercussions.
LA HISTÒRIA DE LA HUMANITAT
és un seguit d'abusos, explotació, guerra i violències variades, físiques i psicològiques,
a conseqüència de les quals la humanitat està profundament condicionada, atemorida i traumatitzada.
N'estem o no conscients, tots i cadascun estem poc o molt condicionats, atemorits i traumatitzats.
Saber-ho és el primer pas per curar-se... la consciència és un catalitzador per al canvi i la sanació.
*
L'ull simbolitza la consciència d'un mateix i de l'entorn, la capacitat d'observar i comprendre.
L'ADORACIÓ DELS DINERS
Que són el valor suprem, el principal objectiu d'una majoria de persones.
Família, relacions, ètica... tots els valors passen a un segon pla en comparació amb l'acumulació de riquesa.
La cobdícia porta a comportaments deshonestos, explotadors, fins i tot criminals per tal d'obtenir beneficis.
La guerra és un crim, es fa per cobdícia: petroli, minerals, aigua, territoris, diners-poder... no importa el cost humà.
En aquesta societat egoista i encegada pel poder, el tenir i els diners són objectiu principal.
Rics, benestants, pobres... solen sentir una insatisfacció permanent i la necessitat de guanyar, dominar, posseir...
Generalment, el valor d'algú es mesura en possessions, riquesa i estatus.
"Qui res no té res no val"
Això menysté la importància de la pau, la justícia, l'empatia, la bondat, la intel·ligència, la creativitat...
(Aquesta és una malaltia endèmica, o un estat primitiu que pateix la humanitat i que cal superar)
De grat o per força, tots s'inclinen, tots ens inclinem, davant del poder que donen els diners.
Els poderosos dominen el món, dicten lleis que els afavoreixen i que ens obliguen a complir.
Entre moltes coses, i tots ho sabem: el més rics són els que paguen menys impostos... alguns gens.
Els diners haurien d'estar al servei de la humanitat, no la humanitat al servei dels diners.
.png)
TAMBÉ LES RELIGIONS SÓN UN GRAN OBSTACLE
Entre altres coses, condemnant sense matisos el robatori: (no robaràs), defensen els interessos dels rics.
Obviant que acumulen riquesa a través de mitjans qüestionables: "negocis", explotació, corrupció o robatori directe.
Mentre molts espoliats pateixen i moren de misèria, els explotadors tenen molt o moltíssim més del que necessiten.
Això és èticament inacceptable, de fet és criminal, ja que ocasiona molt patiment i mort, però la religió ho justifica.
De fet, les religions, particularment la catòlica, ha robat-espoliat i acumulat enormes quantitats de riquesa.
La fortuna del Vaticà, ells callen, s'estima entre 5.000 i 10.000 milions de dòlars.
(Sense incloure el valor incalculable del seu patrimoni territorial, immobiliari, monumental, artístic...)
Altres estimacions parlen de desenes de milers de milions de dòlars, la més probable.
També, el Banc del Vaticà acumula reserves d'or valorades en molts milions.
Una part substancial prové del robatori, explotació i extermini dels pobles indígenes americans.
Mentre, en nom de Jesús, un home pobre, prediquen amor, humilitat, senzillesa, ajuda als pobres...
També abunda la corrupció, tema àmpliament documentat i reconegut: abusos sexuals, encobriment...
Tot això i més està a la vista, però són milions que no ho veuen, perquè han estat adoctrinats,
sovint des de la infància, implica manipulació i abús psicològic, que impedeix a les víctimes qüestionar la institució.
Alhora que els incita activament a adoctrinar als seus fills, consolidant així l'abús a través dels segles.
Altres perills i tenebres té la religió> pestanya Xarxa de blogs> Religió i esport.
ENTRELLAÇAT AMB ELS ANTERIORS, UN ALTRA GRAN OBSTACLE: LA POR
És una emoció primària que experimentem davant d'una amenaça real o imaginària, física o emocional.
El poder polític, militar, religiós, mafiós... l'usen per controlar la gent, tots ho sabem però fàcil ens n'oblidem.
La por pot arribar a ser un gran incentiu, si es pot percebre i convertir obstacles i pors en oportunitats,
desafiaments, estímuls per superar-los, empènyer a conscienciar-nos, a créixer i a trobar solucions creatives.
Aquest és el remei, la sortida que tenim, el camí cap al creixement personal i col·lectiu.
Mentrestant... de manera general:
FILL DE L'ATAVISME I DE LA POR UN SILENCI EIXORDADOR
Que esdevé complicitat.
Més o menys, la situació global tots la veiem, tots la sabem, per què tants callen?
Molts pensen que els problemes són massa grans, complexos i llunyans, i que la seva acció no canviarà res.
Senten cansament, insensibilitat, indiferència, por... que els condueix a la resignació i a la passivitat.
Els poders dominants ho imposen i prediquen, per mantenir les coses com estan.
PA I CIRC
Aliment assegurat i entreteniment espectacular.
LA DISTRACCIÓ
Els citats poders la fan servir amb gran eficàcia, per evitar que la gent reflexioni o es mobilitzi.
La indústria de l'entreteniment és enorme i ofereix una gran varietat d'opcions per a distreure's.
Pa i circ, rutina, comoditat, inèrcia... cansament, por desinformació...
dificulten la reflexió crítica, sortir de la zona de confort i emprendre accions que impliquin esforç o risc.
Qüestionar el sistema: lleis, costums, tradicions, democràcia, religió... apartar-se del pensament únic, espanta.
Molts temen repercussions personals, senten pànic a ser criticats, marginats i a possibles represàlies.
La memòria històrica d'aquestes, profundament ancorada en la ment de les persones, és un obstacle important.
*
L’ull simbolitza la percepció i l'acció superior, la saviesa capaç de superar obstacles.
L'OBSTACLE PROFUND
El teló de fons, l'origen de tots els obstacles.
El gran obstacle, el patró destructiu que bloqueja la humanitat, és l'egoisme-inconsciència-ignorància-violència...
L'egoisme genera ansietat, competència, exclusió, conflicte... dificulta la cooperació i la solidaritat.
La inconsciència impedeix qüestionar creences i prejudicis, ens porta a perpetuar injustícies sense adonar-nos-en.
La ignorància alimenta la por, el fanatisme, la intolerància... ens tanca a possibilitats de creixement.
La violència perpetua el patiment, ràbia, venjança... ens impedeix avançar cap a una societat més justa i pacífica.
Aquests quatre elements estan interconnectats i es reforcen mútuament.
Són causa principal de la malaltia física i psicològica, d'aquesta desgràcia i destrossa que afecta la humanitat.
Aquest instint, agressiu, predador, guerrer... conqueridor, abusador dels altres i de la Natura...
que ens estressa molt el dia a dia... i condueix a un desastre humanitari, ecològic i potser a un final tràgic.
Aquest probable final, veure'l venir i no voler mirar ni escoltar és un reflex suïcida.
Condueix a un resultat potencialment catastròfic que es podria evitar amb una resposta conscient i activa.
Sabem, que a escala individual i social,
ignorar un perill imminent i voler continuar com si res passés, no és una estratègia intel·ligent ni saludable.
Per superar els obstacles necessitem:
UN GOVERN GLOBAL
Els problemes globals són d'una magnitud tan gran, que només un govern global els pot resoldre.
Les armes, les bombes... no arriben d'una altra galàxia, les dissenyen, financen i fabriquen els éssers humans:
estats, bancs, inversors, enginyers, obrers... probablement "demòcrates, cristians i bons ciutadans".
Tota la població, obligadament contribuïm a finançar-les... molts a patir les conseqüències del seu ús.
Evidentment, tot el que es gasta en guerra no es gasta en pau.
És una mena de balança: com més recursos es posa al costat de la guerra, menys en queden per a la pau.
Aquesta evidència genera diverses qüestions ètiques, polítiques, religioses... que no es poden obviar.
Mostra la necessitat d'un Govern Global menat per savis, que acabi amb els estats nació i amb les guerres.
Que ens curi, que ens salvi de l'egoisme-inconsciència-ignorància-violència.
Com podria arribar a establir-se aquest govern?
Els oligarques que ara dominen el món, veient que van pel camí de destruir-lo, poden algun dia esdevenir savis?
De produir-se tal circumstància, ells tenen poder per transformar el món.
IMPOSSIBLE
Sembla impossible, un miracle que aquests personatges canviïn de xip... potser els seus fills o hereus?...
No fora la primera vegada que això passa.
Històricament s'han donat cassos de governants poderosos que han treballat a favor de la gent:
Els "bons emperadors" romans: Nerva, Trajà, Adrià, Antoni Pius i Marc Aureli, van ser coneguts per la seva saviesa. També a la Xina: emperadors de la dinastia Tang, la Hang i la Song, es consideren "bons emperadors" que es van preocupar pel benestar de la majoria. Degut a problemes interns i a invasors, la Xina estava empobrida i afamada.
Xi Jinping, en pocs anys ha eliminat la pobresa i posat les Repúbliques Populars Xineses a l'avantguarda global.
Ho han pogut fer perquè, contràriament als països occidentals, no ha gastat diners en guerres.
Això ha estat un factor clau en el seu desenvolupament. Han mantingut una política exterior no intervencionista militarment: no han enviat tropes a ocupar països ni han intervingut en conflictes aliens. Han destinat els recursos a la pau, a infraestructures, educació, ciència, tecnologia i desenvolupament. Han ampliat la seva influència no amb armes, sinó amb inversions, préstecs, acords comercials i projectes com la Nova Ruta de la Seda.
Així llurs infraestructures públiques, educació, sanitat... han quedat relativament estancades.
Mentre la Xina i també altres països asiàtics avançaven.
Altres conseqüències greus de l'intervencionisme i supremacisme blanc.
Supremacisme:
Aquesta idea profundament arrelada d'estar "civilitzant-cristianitzant-guiant" altres pobles considerats inferiors.
Segons una estimació general, només durant el segle XX i part del XXI, els occidentals han causat entre 100 i 150 milions de morts directes o indirectes. Hi han tingut responsabilitat destacada, com a actors principals o com a colonitzadors, interventors o aliats. Sense obviar els cops d'estat i governs titelles que han patrocinat arreu del món.
És la decadència d'Occident, causada pel seu afany supremacista, guerrer, conqueridor...
(I ara estan encegats a rearmar-se, preparant encara una altra massacre)
En similar espai de temps a la Xina van morir entre 40 i 60 milions de persones,
la gran majoria de gana per males decisions internes del règim xinès, i per la invasió japonesa.
Però no per guerres internacionals.
Total, entre 100 i 150 milions de morts, més els també terribles efectes col·laterals, físics i psicològics.
LA NOVA RUTA DE LA SEDA
És un projecte impulsat per la Xina des del 2013, per expandir el comerç i la seva influència econòmica arreu del món. Proposat pel govern de Xi Jinping, es presenta com una xarxa de corredors comercials, infraestructures i cooperació econòmica que connecta la Xina amb Europa, Àfrica, Àsia i, en menor mesura, Amèrica Llatina.
La Xina ha tingut que armar-se, altrament Occident l'hauria devorat.
Ja ho van intentar el Regne Unit, França, Japó i Rússia.
(La invasió japonesa va costar 20 milions de vides)
Taiwan és una província xinesa que ha estat separada per la intervenció estrangera: d'holandesos, espanyols,
japonesos i finalment americans, que l'han convertit en punta de llança contra la Xina.
Similar a Ucraïna, que és punta de llança contra Rússia.
Volien retenir Hong Kong, però no van poder.
La Xina té 5000 anys d'història, EEUU 200.
La Xina actua com una civilització mil·lenària que retorna al seu lloc després de segles d'ocupació i vergonya.
Els EUA actuen com un imperi jove i dominant decidit a imposar el seu model consumista-insostenible al món.
Clarament, Europa i altres països ja en som una sucursal decadent.
Trump apareix superb, provocador, agressiu, prepotent... Xin Jiping tranquil, pacient com un Buda.
EL MODEL XINÈS
La Xina és filla espiritual de Confuci i Lao Tsé,
dos savis fundacionals que marquen profundament la seva manera de pensar, governar i viure.
A Occident impera el cristianisme, supremacista, conqueridor, abusador, guerrer... dogmàtic, intolerant, misogin...
El segueix de prop l'islam i en certs aspectes el supera.
És probable i desitjable que, tard o d'hora el model xinès s'imposi a escala global.
Perquè és més avançat, racional i humanista que les "democràcies", i acabi conduint a un Govern Global de Savis.
Del qual, com dèiem, l'ONU, la UNESCO i altres ja són un inici,
A l'ONU li falta esdevenir OPU, amb poder executiu i representant a tots els pobles, regions i nacions del món.
(Esperem que la humanitat reaccioni i s'estalviï de passar per una distopia neo feixista o per una gran extinció)
Sense pau no pot realitzar-se l'Agenda 2030. Sense Agenda 2030 no es pot realitzar la pau.
És un cercle virtuós on el progrés en un àmbit facilita el progrés en l'altre.
.jpg)
EN AQUEST PROGÉS CADA PERSONA HI TÉ UN PAPER
Hem de comprendre el gran poder de les decisions individuals per influir en el nostre entorn,
i per extensió, en l'assoliment d'un món més savi: pacífic, just, ecosòfic i sostenible.
AIXÒ ES FA AMB CONSCIÈNCIA-PACIÈNCIA-AMOR-KORATGE I BONUMOR
EN TOT CAS CONVÉ MAI PERDRE L'ESPERANÇA
Mentre aquest Govern no arriba i obrint pas perquè arribi, cadascú ha de fer la seva feina.
La missió a acomplir recau en els individus conscienciats, les comunitats i les organitzacions que estableixin.
LES PERSONES COMPROMESES TENIM UNA MISSIÓ APASSIONANT
Construir un món on la justícia i la pau no siguin només ideals, sinó realitats.
Contribuir al bé comú i viure d'acord amb els propis valors, genera salut integral i pau interior, individual i social.
Cada consciència desperta il·lumina, cada acció compta, cada veu suma.
L'EXTINCIÓ AMENAÇA
L'agressió contínua al planeta, causada per una competència despietada i gran manca de visió a llarg termini.
El perill de guerra nuclear, biològica o altra, el canvi climàtic extrem, la creixent contaminació...
obliguen a reaccionar de manera urgent.
Si no ho fem, molts de nosaltres i a ben segur les properes generacions, en pagaran les conseqüències.
Es calcula que hi ha unes 12.300 bombes atòmiques al món, suficients per arrasar amb tot.
Necessitem.
PAS PRIMER PACIFICAR
Pacificar comença per pacificar-se, conscienciar-se, despertar-se i actuar coherents en el dia a dia.
CAL PREDICAR I PRACTICAR LA PAU
a casa, al carrer, a la feina... no té per què generar problemes: ja que és un valor universalment desitjat.
S'ha de tenir present que la pau no és només absència de guerra,
sinó un estat de benestar, seguretat i harmonia que respon a una necessitat humana fonamental.
PER ASSOLIR LA PAU PERSONAL I SOCIAL
cal encarar els problemes, mirar-los, no amagar-los sota una estora d'abúlia, entreteniment, consumisme...
De cara a la societat cal aplicar consciència-amor-acció per neutralitzar, civilitzar, conscienciar als violents.
Obrir els ulls, la ment, el cor, les mans... elevar l'esperit...
Es tracta de pacificar i unificar.
EL PLANETA TERRA ÉS UNA SOLA COSA
Sura en l'espai galàctic i en ella tot és interdependent.
PERÒ L'HEM FRACCIONAT EN ENTITATS ANTAGONISTES,
que al "món civilitzat" es van formar a través de la consolidació d'identitats nacionals diferenciades, la competència pel poder i els recursos, i les divisions polítiques, ideològiques i religioses. Quan al Tercer món, moltes disputes i guerres territorials tenen les seves arrels en la manera com les potències colonials es van repartir el territori, sense tenir en compte les realitats locals, ni el consentiment dels pobles implicats. Així, la descolonització va generar conflictes entre diferents faccions que lluiten pel poder en els nous estats "independents", amb ideologies i ètnies diverses. De fet la colonització continua: governs titella, préstecs, proporcionant armes, extraient recursos...
Un Govern global podria reunificar nacions i ètnies que van ser separades per fronteres artificials.
Podria actuar sense estar subjecte als interessos dels estats actuals, prioritzant la pau i l'estabilitat global per sobre de les dinàmiques de poder. No hi hauria "nacions" separades amb interessos contraposats que necessitessin fronteres ni exèrcits. La ciutadania seria global, i la lliure circulació de persones, béns i idees, seria norma arreu del planeta. Els recursos es podrien gestionar a escala global, sense la competència inherent entre estats sobirans. Les diferències ètniques i culturals podrien coexistir sense necessàriament traduir-se en divisions polítiques i territorials.
Un Govern Global podria eliminar una de les principals fonts d'explotació, conflicte i guerra al llarg de la Història.
La Pau hauria de ser un objectiu capaç de reunificar.
Presentada com la fi de la guerra, i com un projecte comú per a la supervivència i el benestar de la humanitat,
la Pau pot actuar com a força unificadora, i superar les tendències a la fragmentació i l'antagonisme.
Cal però no obviar que són molts, laics i religiosos, que hipòcritament parlen i prediquen germanor i pau...
però no fan res per establir-la... o mentre es rearmen preparant la guerra.
Pot ser que algun dia entenguin, forçats per les circumstàncies, o per una catàstrofe global,
que un sistema orientat al creixement indefinit i al benefici a curt termini és insostenible i èticament inacceptable.
TARD O D'HORA LA PAU HAURIA D'ESDEVENIR L'OBJECTIU PRINCIPAL
Un principi ètic més potent que els atavismes, les nacions, ideologies, diners i religions.
AIXÒ NOMÉS HO POT FER UN GOVERN GLOBAL DIRIGIT PER SAVIS
.jpg)
A cadascú i a tots ens convé entendre,
QUE ABANS DE SER DE TAL O QUAL NACIÓ O RELIGIÓ SOM CIUTADANS DEL MÓN
Es tracta de centrar-nos en el que ens uneix, el respecte mutu, la cooperació, el creixement personal, el bé comú...
En l'àmbit personal,
comença per detectar, superar i expulsar obscurantismes i condicionaments... foscors que et retallen la vida.
Cal escombrar nacionalismes excloents, antagonismes violents, fanatismes variats, polítics, econòmics, religiosos...
Aquest és un ideal que molts compartim, per aconseguir una convivència més pacífica i constructiva.
NECESSITEM UNA RELIGIÓ LAICA
Un sistema de creences, basat en valors humans i en l'ecosofia.
Recordem, que l'ecosofia és ecologia radical+filosofia perenne+ciència holística.
Un marc ètic i de significat vital, sense basar-se en la fe en déus inversemblants, ni en explicacions sobrenaturals.
El "Déu" d'aquesta "Nova religió" no és Jahvé, ni Al·là ni cap altra figura inventada.
ÉS AMOR-JUSTÍCIA-PAU
L'amor és un principi que impulsa la bondat, la comprensió, la connexió entre els éssers humans i amb la Natura.
La Justícia, és equitat i respecte pels drets de tothom, és una distribució justa dels recursos i les oportunitats.
La pau, és empatia, altruisme... és amor envers un mateix i envers els altres, tots els éssers i totes les coses.
.jpg)
Per instaurar una Nova Religió Global
LA PAU ENTRE NACIONS ÉS UN REQUISIT BÀSIC
(La millor manera de pacificar-les és escombrar-les, o posar-les sota d'un Govern Global)
La pau és imprescindible per al desenvolupament humà, la justícia social, la sostenibilitat...
En última instància, per a la supervivència de la nostra espècie.
Els conflictes consumeixen recursos, destrueixen vides i entorns, perpetuen cicles de violència i sofriment.
PERSONAL I COL·LECTIVA, LA PAU HAURIA DE SER UN OBJECTIU CAPAÇ DE REUNIFICAR
UNA ÈTICA, UNA MENA DE NOVA RELIGIÓ GLOBAL
Un sistema de creences i valors compartits que inspiressin i guiessin l'acció col·lectiva.
No necessàriament implicaria abandonar les creences individuals,
sinó trobar un denominador comú que ens permetés treballar junts per un futur sense violència.
TREBALLANT PER LA PAU
Hi ha moltes persones i organitzacions que estan actuant, lluitant, treballant per un món millor.
Quan moltes persones fan una petita cosa, l'impacte total pot ser enorme.
Una petita acció col·lectiva té el potencial d'iniciar una reacció en cadena i generar canvis molt significatius.
Falta més connexió entre aquestes iniciatives, amplificar les seves veus per inspirar més gent a sumar-se al canvi:
vers un necessari nou paradigma, per a poder resoldre els enormes problemes globals que ens afecten a tots.
Una transformació que, en lloc d'abocar-nos a un gran desastre humanitari i ecològic, potser a una gran extinció...
ens condueixi a una Nova Era d'altruisme, consciència, saviesa, pau personal i col·lectiva.
Necessitem curar-nos de tant atavisme, inconsciència, brutalitat i crueltat organitzada.
Que afecta molt negativament a tots i a cadascú, fer-se'n conscients és pas primer per alliberar-se'n.
En tots els àmbits: personal, social, nacional, internacional,
sempre és millor, més intel·ligent, savi i efectiu, abordar els conflictes des del pacifisme i amb acció no-violenta.
sempre és millor, més intel·ligent, savi i efectiu, abordar els conflictes des del pacifisme i amb acció no-violenta.
.JPG)
El símbol significa obrir els ulls. La ment, el cor, les mans... elevar l'esperit.
ACABANT I RESUMINT
Ni personalment ni col·lectivament es combat la violència amb més violència.
No podem canviar el món, però sí que amb la nostra veu i els actes tenim poder sobre l'entorn immediat.
Podem sembrar llum, dialogar amb ment i cor oberts, actuar sense por i amb amor... ser coherents.
Un acte pacífic, una paraula justa, una obra sincera... amabilitat i bondat s'encomanen.
Aquest és l’origen de qualsevol canvi social profund: una cadena acumulativa de petits gestos quotidians.
Ja som molts, però hem de ser molts més.
NECESSITEM UN CANVI DE MENTALITAT
Necessitem activar-nos, pacificar-nos i pacificar.
HI POTS PARTICIPAR DE MOLTES MANERES
Conscienciar-te i conscienciant, educar-te i educant, respectant-te i respectant, transcendint atavismes i egoismes, cultivant l'esperit crític, predicant amb l'exemple. Defensant els Drets Humans, la Carta de la Terra, l'Ecosofia, l'Agenda 2030... tot el que aporti reflexió, llum, concòrdia, pau... Portant una vida senzilla, centrar-se més en les solucions i menys en els problemes. Evitant intoxicar-te físicament i mentalment, cuidant la salut integral. Descontaminant, netejant espais, adoptant energies renovables... Promovent i practicant la mobilitat sostenible, la igualtat, la inclusió, el consum responsable, el diàleg, la col·laboració... Donant suport a la innovació social...
TAMBÉ REENVIANT AQUEST MISSATGE
Segur que coneixes persones a qui pot interessar.
FEM XARXA !
L'EVOLUCIÓ-REVOLUCIÓ INTERIOR
Per poder fer canvis a fora cal fer canvis a dintre.
El canvi que volem veure al món comença per una transformació interior.
La manera com veiem el món està filtrada per les nostres creences, valors i experiències internes.
Canviar aquestes perspectives internes pot alterar radicalment com interpretem i interactuem amb el món exterior.
L'autenticitat i la integritat emanen d'un treball interior i això ressona amb els que ens envolten.
NECESSITEM
CANVIAR LES PERSPECTIVES INTERNES
Desenvolupar els propis potencials, reflexionant, meditant, contemplant...
Reflexionar sobre les pròpies experiències, pensaments i emocions,
ajuda a entendre'ns millor i a prendre decisions més conscients, lúcides, adequades a la realitat.
Reflexionar, meditar i contemplar redueix l'estrès, augmenta la capacitat de concentració, promou la pau mental.
Obre a qüestionar les pròpies creences i a noves maneres de veure el món.
NECESSITEM
NECESSITEM
Consciència-paciència-amor-koratge i bonumor
Són la guspira de la vida i medecina per mil mals.
Ajuden a cultivar la resiliència, inspirar, mobilitzar...
A respectar-te i respectar, estimar-te i estimar a tots els éssers i a totes les coses.
POTS COMPARTIR DES DELS BOTONS DE SOTA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada