Em costa molt revisar i actualitzar dates en aquesta pàgina, perquè implica remoure ferides profundes.
Pot ser que no la revisi més... i escoltar els àudios ni pensar-hi.
DENÚNCIA-INVENTARI
DELS DANYS PERPETRATS A ROCAVIVA
-Un laberint de caminois vorejats per centenars de roques treballades-
***
DECLARADA BÉ CULTURAL L'ANY 2010
Pels Consells Comarcals de l'Alt Urgell i de la Cerdanya.
Confirmat pel Departament de Cultura de la Generalitat.
Patrimoni monumental de Lles de Cerdanya i de Pont de Bar.
Viquipèdia.
Més informació a la pestanya> Explicació.
***
DEMANO A L'AUTORITAT COMPETENT QUE APLIQUI LES LLEIS
Aquí m'adreço especialment a les autoritats culturals.
I a qui vulgui llegir-ho.
***
LLEI DEL PATRIMONI CULTURAL DE CATALUNYA-9/1993
Definició: "El Patrimoni cultural és un dels testimonis fonamentals de la trajectòria històrica i d'identitat d'una col·lectivitat nacional. Els béns que l'integren constitueixen una herència insubstituïble, que cal transmetre en les millors condicions a les generacions futures".
"La protecció, la conservació, l'acreixement, la investigació i la difusió del coneixement del Patrimoni cultural és una de les obligacions fonamentals que tenen els poders públics".
*
INVENTARI DE LES DESTROSSES I EXPLICACIONS:
Obra tombada, escantonada, tapada amb ciment, cremada. Taller i exposició a l'aire lliure vandalitzat. Arbres tallats. Senyalització eliminada. Casa-taller apedregada i porta trinxada. Artista maltractat: amenaces, insults, extorsió... Tot això afecta directament al Patrimoni Cultural.
Són actes perpetrats al llarg del temps per un pastor de cabres. Que finalment, el 2013, després de 27 anys d'estada, em va forçar a abandonar el lloc, quedant l'obra vandalitzada, inacabada i jo exiliat. Estem a 2025 i no s'ha aplicat cap llei. Ni la del Patrimoni ni cap altre. Res s'ha fet per protegir l'artista ni el lloc, res per posar ordre, controlar ni penalitzar al malfactor. Que continua condicionant i retallant el projecte.
El cabrer negava haver tombat o destruït res.
PERÒ AQUÍ QUEDA CLAR:
"SI ENS ENSENYES LES GRAVACIONS ELS AIXECO TOTS"
DIENT QUE ELS AIXECA TOTS, ESTÀ ADMETENT QUE ELS VA TOMBAR TOTS
Àudio.
Amb l'agreujant que es feia acompanyar de dos nens, junts venien a assetjar-me.
Intentant dissuadir-los, els avisava que els estava gravant, ni cas.
https://drive.google.com/file/d/1mjsoN1X_O4xq7gCJ8kmiBFMZnqEu5XOw/view?usp=sharing
Denunciar tot plegat de res va servir, tampoc davant la Sindicatura de Greuges.
Que al llarg d'anys, malgrat les evidències, va fer un magnífic exercici de corporativisme, per dir-ho suau.
Al meu blog hi han més gravacions i explicacions.
***
DEMANO A LES AUTORITATS QUE COMPLEIXIN I FACIN COMPLIR LA LLEI DEL PATRIMONI
Ara, amb 75 anys i 12 d'exili forçat, ja poca esperança em queda de ser escoltat... el mal està fet.
Per el què es veu, les lleis són pura aparença, paper mullat.
***
Xarxa de blogs> El meu blog> Cronologia.
ENTRADA DE ROCAVIVA
Abans i després de passar el malfactor... i segurament, els seus dos alumnes.
Xarxa de blogs> pestanya Testimonis.
LA ROCA SEGÜENT ES TROBA AL PEU DE L'ANTERIOR
LA A SIGNIFICA AMOR
pot salvar el món de la incultura i l'odi cec que és la barbàrie.
Fàcilment n'hi haguin més, no he pogut anar-hi per comprovar-ho.
Cap d'elles ha estat alçada ni restaurada, queden com a testimoni.
No estava clavada a la terra, però pesava molt. Cap d'elles podia caure per si mateixa.
Durant anys a l'indret hi pasturaven eugues, que s'hi grataven i mai en van fer caure cap.
Tot el dany és intencionat, suma i queda inscrit en el context d'assetjament general.
.JPG)
L'OBRA VA QUEDAR BRUTALMENT ATURADA EL 2013
Article 1. Els béns que l'integren constitueixen una herència insubstituïble, que cal transmetre en les millors condicions a les generacions futures. La protecció, la conservació, l'acreixement, la investigació i la difusió del coneixement del Patrimoni cultural és una de les obligacions fonamentals que tenen els poders públics.
Això, article primer, tan clar i senzill, mai s'ha complert ni es compleix... des de 2013.
ja que cada vegada que demanava ajuda em responien que no hi havien diners.
Seguim...
Per terra.
Algunes només jo les podria detectar.
No podent ni posar els peus a Rocaviva
falten fotos per contrastar l'abans i el després.
***
***
Malauradament gairebé no en tinc cap foto, durant anys no tenia càmera.
Desprès era massa car revelar en paper.
I desprès, maldestre en informàtica vaig perdre carpetes.
La majoria de ceràmiques, veient venir que hauria d'acabar marxant, les vaig guardar a temps.
D'aquestes no en tinc cap foto.
Algunes van desaparèixer quan la casa va quedar sense porta.
Prèviament, moltes ja les havia portat a la Seu d'Urgell.
ALGUNES VAN QUEDAR... I TAMBÉ VAN DESAPARÈIXER
Això és tan brutal, que en revisar la pàgina encara em remou.
***
Denunciar el meu cas és una forma de lluitar també per ells.
***
Quan als roures i a obra, l'amenaça era:
"Els faré tallar tots, trencar les roques i colgar els trossos".
Perquè tant d'odi envers un solitari idealista, pacífic i humil?... sempre laborant. Cobdícia? Aporofòbia? Enveges? Gelosia? Segurament una mica de tot i més. Jo era l'adequat boc expiatori, sobre el que descarregar covardament les seves ràbies i frustracions. Per si no ho havia dit: aquest "noble senyor" era el meu "germà" segon.
Llàstima, si en lloc d'oposar-se hagués col·laborat, hauríem fet meravelles, i als pares feliços.
Jo li demanava... tornar a jugar... com quan érem infants.
Però ara amb sentit envers els altres.
Quan intentava explicar-li se'n fotia: "Et penses que soc un imbècil com tu?"
Tant m'ho va dir, que quasi m'ho crec!... Qui absurdament assetjat, sense cobrar, pagant-se les eines i extorsionat treballa obrint camins i picant pedra, contínuament durant un munt d'anys?
Per fortuna, cadascun a la seva manera molts "imbècils" fem "coses anormals"
Es diu altruisme, empatia, compassió, amor per la humanitat...
Si reaccionant a la crisi global que patim molts s'hi apuntessin... Si els Valors Humans, la Carta de la Terra... l'Ecosofia... fossin promocionats, una porta d'esperança s'obriria. Per això no deixo de parlar-ne.
Xarxa de blogs> Ecosofia.
ECOSOFIA ÉS ECOLOGIA INTEGRAL + FILOSOFIA PERENNE + CIÈNCIA SÀVIA
És respecte i estimació pel planeta i per la humanitat.
Arreu ho vaig repetint... per anar-li donant vida.
Ja que, el que no es coneix, per qui ho ignora no existeix.
EXPLICACIÓ:
Aproximadament el 2007, vaig intentar obrir Rocaviva al públic i també un taller-exposició.
Per tal d'ajudar a la meva economia de supervivència.
Volia vendre escultures petites i ceràmiques però, a l'estil màfia el Ton ho va impedir: els dos cartells van aparèixer arrencats i partits. La publicitat, ja editada (cara em va costar), va quedar inútil. I si venia algú (ell vigilava), era foragitat de mala manera. Veure pestanya "Testimonis" . Intentar ofegar-me l'economia va ser una constant.
Després van començar a aparèixer peces rodolades marges avall... Abans que hi anessin totes, les vaig treure i amagar. No les va descobrir. Transportant-les amb un carretó em vaig trencar un menisc... que trencat continua, amb les conseqüències que això comporta. No podent conduir, ningú es va oferir per dur-me a l'hospital. Prestatges, taula de treball, forn de ceràmica, tot va quedar abandonat i segurament allà segueix... destrossat.
Les peces, més tard em vaig adonar que les llençava dins les mates, algunes encara hi deuen ser.
Més tard, de manera reiterada i estant jo visiblement accidentat i malalt,
en quan als prestatges de l'exposició abandonada m'acusava de delicte ecològic!, i amenaçava denunciar-me, si no treia, immediatament, tota la runa que ell mateix havia provocat! Tot era pressionar a sac per forçar-me a marxar. Així tot quedava sota el seu control i podia disposar de la meva casa. Que aquest segurament era el seu propòsit.
***
De 1986 a 2012 Rocaviva va romandre invisible.
AMB MOLTS IMPEDIMENTS, FINS AL 2012 NO VAIG PODER OBRIR ROCAVIVA
No ja l'exposició de peces petites, que havia quedat eliminada i gairebé ningú va arribar a veure.
***
CONSEQÜÈNCIES
Varis en vaig patir al llarg del temps.
Així, acumulant lesions i sumant estrès, durant més dos anys vaig estar amb molt dolor físic i mobilitat reduïda.
TOT AIXÒ VA MARCAR UN ABANS I UN DESPRÉS EN LA MEVA VIDA
Una cosa així deixa seqüeles per sempre.
Vaig aprofitar la invalidesa per escriure un llibre.
(Publicat per l'Editorial Setzevents. Penjat a: Xarxa de blogs > Màgia en acció). Això em va salvar. Però les conseqüències de tot plegat perduren: caquèxia, atròfia muscular, descalcificació, tendinitis... A la pestanya "Testimonis" hi ha una llista de malalties... a les que altres s'han sumat.
Quan absurd patiment per a mi, pels pares i per ell mateix que, en la seva ofuscació i maldat gaire feliç no devia ser... o potser sí, "educant" a dos nebots, dels quals, en un àudio més avall, diu estar molt orgullós. Els psicòpates haurien de ser controlats, per evitar que perjudiquin a la bona gent. Per desgràcia, en el món, i la història ho demostra, en llocs de poder els psicòpates abunden.
SÓN ELLS QUE ESTAN PORTANT LA HUMANITAT A UN ABISME
***
AL TALLER A L'AIRE LLIURE S'HI ESTAVA UN BON AMIC, ERA "EL GUARDIÀ"
Ens vestíem ell i jo, amb la roba que em donaven.
Sense testimonis ho tens malament, em va dir una advocada.
Vaig anar expressament a Andorra a comprar una gravadora.
A la butxaca, manejada a cegues, sovint fallava o res s'entenia. Algunes vegades ho vaig aconseguir. Aquí queda clar qui va atacar a l'amic-ninot i al taller-exposició.
https://drive.google.com/file/d/1Bc_pjPTOUIsxFiq9Mc67p308Xw3GO1JT/view?usp=sharing
VA ANAR REBENT COPS I L'IMPACTE DE PEDRES I TRONCS
Foto següent.
També li disparaven amb una escopeta d'aire comprimit.
Era una forma més d'intimidar-me.
L'ANY 2012, VA APARÈIXER UN MEDIADOR
... i a contracor vaig accedir a les exigències mafioses del Ton: em deixaria tranquil i em permetria ensenyar als visitants les roques que jo havia laboriosament treballat, algunes arrencat, transportat i alçat, i deixaria passar pels camins que jo havia obert i mantenia cuidats, si li donava un 30% del que aportessin les visites !!! Així, descaradament... i m'acusava de nazi !
Cito al mediador:
(Jordi Vall. Dni 40877293Z)
"És el preu a pagar per aturar l'assetjament.
Millor pagar que suportar la tensió constant; això o denunciar i assumir les conseqüències"
Vaig tapar els signants, però ho he de dir: eren la meva germana i el germà petit, víctimes esdevingudes còmplices. Quina pena per ells. Atrapats també en la síndrome d'Estocolm. Cadascú a la seva manera tots hi estàvem. També els pares. Pobres pares el que van haver d'aguantar.
Un detall revelador: la signatura del Ton ho explica tot:
envaeix el meu espai, fins i tot fa punxa... i jo fujo amunt... La de sota, imprecisa i trepitjada... la germana, i així és a la vida real... i atrapada en la síndrome d'Estocolm). Com per temor jo també hi estava; després d'una agressió comesa ja anys enrere i de variats assetjaments, sotmès a la llei del més fort. Això o abandonar-ho tot.
Vaig pagar, i per un estiu va haver-hi "pau".
Però el 2013, com ja es veia venir, un 30% li va semblar poc i en volia més. Copio de gmail: l'envia JLM, "amic", conseller i portaveu ocasional del "padrino": "... diu el Ton que 100€ mensuals, 1200€ any". Tenia just uns pocs visitants a l'estiu! Ni volent hauria pogut pagar. En negar-me, l'assetjament es va multiplicar: extorsió repetida.
Aquí la prova:
disculpes per la cridòria, la situació era xocant, jo estava que no m'ho creia: un adult de 61 anys tranquil·lament incitants dos nens, a rodolar peces petites marges avall... Tal com anuncien, més tard van passar a les grans.
"Si no pagues en cauran molts de rocs"
https://drive.google.com/file/d/1D4CaotDDTbJxxZ41-UWhs4pY7zQyS5IH/view?usp=sharing
Segons ell jo era un feixista.
Un traïdor, un explotador, un lladre que els volia robar. Els nens excitats afirmaven, em miraven amb odi i m'insultaven... La situació era molt bèstia. Vaig intentar protegir-los, parlant amb els pares, després d'això venia sol.
Segons ell
L'extorsió era un impost revolucionari!
https://drive.google.com/file/d/179rS4j2Q347CnDT3266B25E6Rz9rQZWI/view?usp=sharing
Finalment, com queda arreu explicat, esgotat i malalt, per salvar la vida vaig acabar fugint. Això és el que ell realment volia i em repetia: "Ets un malparit, una paparra", "ja no havies d'haver tornat", "fot el camp per on vas venir". Suposo que no buscava diners, doncs ja en té molts. L'objectiu era forçar-me a marxar, apropiar-se de tot.
SEGURAMENT, AQUEST ODI LI VENIA JA DE LA INFÀNCIA
Jo tenia bones notes i ell no. Jo havia marxat del poble i ell no. I, al llarg de la vida, a mi se'm coneixien vàries parelles, amb les que havia conviscut durant anys i ell, que jo sàpiga, mai havia tingut xicota i menys conviure amb cap... (suposo que totes fugien en veure que era un tirà). Aquestes coses podien ser un gran motiu d'enveja, tot i que, en quan a la darrera, algunes vegades havia sospitat que tenia algun problema sexual, la seva relació amb els nens era molt estranya. En tot cas, personatges així fan molt mal. La societat se n'hauria de protegir.
Malauradament, perquè fan por, la gent tendeix a aguantar i callar, ell ha arribat a vell sense problemes.
Les "proeses" del "pastor boig de Mussa" son conegudes a tota la comarca.
No era pas jo l'única víctima, ni potser tampoc la que més havia patit la seva psicopatia.
***
TÒTEMS DE FUSTA
Algun va desaparèixer.
Altres arrencats del seu lloc i posats com a barreres.
L'anterior fou partit pel mig, falta la foto.
LA MEVA CASA
Aprenent de tot com soc, molta feina em va costar.
Des dels fonaments construïda per mi mateix, amb rocs arreplegats del voltant i altres materials humils, sense eines elèctriques, treballant manual i reciclant tot el què podia. Fent arribar l'aigua de bosc amunt, després d'excavar a pic i pala per trobar-la i conduir-la soterrada profund, per evitar que a l'hivern es congelés.
Uns dos anys va durar la construcció, i des que va tenir sostre, sense murs de fusta ni finestres hi vaig viure. Més tard, tot al voltant estava cuidat com un jardí... i tot el laberint.
La meva cabana davant del Cadí, un somni de tota la vida. El Ton amenaçava que era il·legal, que em denunciaria i s'havia d'enderrocar. En realitat pretenia apropiar-se-la. Com queda dit, i ara es veurà, ja havent-me foragitat i per no perdre'n el control, també va ser atacada. (En aquell temps, quan vaig construir, la legislació no era de bon tros exigent com ara).
Sense cap conseqüència.
Jo pensava: ara sí que s'ha passat de la ratlla, s'està posant molt en evidència, acumulant molts indicis, ara sí que alguna cosa faran les autoritats. Que equivocat estava! Sí que hi van anar els mossos, però res d'efectiu van fer. Tampoc la Justícia (ni els Consells Comarcals). Això em va resultar i resulta encara incomprensible i desesperant.
Comentari del mosso: "Cada dia se'n rebenten moltes de portes"
Resultat del Judici, molts mesos després: "inocente por falta de pruebas"
UNA CASA SENSE PORTA VA CAMÍ DE SER UN DESASTRE
Els ratolins van fer estralls, abandó, humitats, robatoris... Va estar sense porta més dos anys. Gairebé totes les meves pertinences havien quedat dintre. Les més seductores van desaparèixer. Em dol una carpeta plena de pintures... i moltes altres coses... També va faltar una moto-serra, una desbrossadora, una escala... coses que no interessen ni roba un turista a plena llum del dia. Però sí un agressiu pagès-pastor de cabres a l'empara de la nit. Aquestes coses et fan adonar, que res ens pertany en aquest món, que tot és provisional.
TOT EL QUE TENIM, TOT EL QUE SOM, TOT HO PERDREM
Malgrat saber-ho, quan et violenten el cos, la casa, el cotxe, la web... impacta.
La violència contra el cotxe i la web van arribar més tard.
***
DIU LA LLEI DEL PATRIMONI CULTURAL DE CATALUNYA:
"Les infraccions són lleus, greus o molt greus, en funció del dany potencial o efectiu al Patrimoni"
Aquesta era la casa-taller de l'artista, indissociable del lloc, i per tant part d'aquest Patrimoni.
Dany efectiu i greu... que se suma a tot lo altre. De moment indefensió total.
M'han deixat sol defensant un bé cultural declarat BCIL
Del qual, evidentment, la casa de l'artista també en forma part.
Diverses vegades els he preguntat si era perquè temien represàlies del Ton.
Aquí tothom es coneix i el cabrer ja havia estat al seu despatx.
Mai han respost.
Si qui calla atorga, aquesta pot ser una explicació de la seva deixadesa de funcions.
HI HA UNA ALTRA EXPLICACIÓ MOLT SÒLIDA
Tots sabem, que sortir-se de la norma, com és el meu cas, pot ser vist com un desafiament a l'autoritat. D'aquí ve potser l'ostracisme a què em sotmeten els poders establerts. La indiferència i la manca de compromís amb Rocaviva, fins i tot ignorant les lleis que els regeixen i que per principi haurien de complir: protegint, conservant, acreixement, investigant i difonent.
Tal com diu la Llei del Patrimoni Cultural en l'article primer, a bastament citat.
Aquí una part dels meus llibres.
LES FOTOS M'ARRIBAVEN, ENVIADES PER VISITANTS
Imagina l'impacte veure la degradació de la casa i l'obra.
Tot amb tanta cura treball i amor construït.
Inútil seria netejar-ho... tornaria a ser tapat.
El Ton i companyia ho considerarien una desobediència, una traició, un acte de rebel·lia que segurament tindria conseqüències. Això ho sap tothom i és per això que (com explico seguidament), a març de 2024, l'accés a Rocaviva, malgrat ser una obra única i declarada patrimoni cultural no està senyalitzada. Tots saben que quan ho senyalitzin, si és que ho fan, segurament durarà quatre dies... i es trobaran callant... o denunciant.
Cosa potencialment perillosa, vist que ha fet el que ha fet i no li ha passat res.
COM S'EXPLICA TANTA IMPUNITAT?
Jo puc parlar, confiant que estic fora del seu abast, si no fos el cas... potser també callaria?
Ningú vol complicar-se la vida.
UN FET PROU CURIÓS I SIGNIFICATIU:
Diu a la lletra petita: "només serà visitable prèvia reserva".
Simultàniament, van posar un cartell de prohibició i un altre que indicava el camí!
Per tant, el lloc romania obert. Dues persones afins al Ton cobraven entrada. El fet, és que ell havia pres el control de Rocaviva, cabana inclosa, havia començat a "explotar-la" a la seva manera i era ell qui controlava els diners. Certament jo no vaig veure ni un euro. Això es devia acabar quan, com queda dit, sense avisar i acompanyat, m'hi vaig presentar el maig de 2017.
Prèviament ho havia comunicat a les autoritats, però de res va servir.
Ja arribar a la casa, a un Km del poble, havia costat hores,
perquè "el senyor" no ens deixava passar. Només el fet de no poder girar en un camí estret i la intervenció repetida de la mare: "deixa'l passar que va a casa seva", ens va permetre arribar.
També em repetia la mare: "sobretot no truquis als mossos", pobre mare... i sort que el pare ja no hi era.
Al la casa, com ja he explicat: desastre i desolació... i més tard, després de molt assetjament, acabar fugint, esgotat... (posteriorment rebolcat), i per por de mals majors. Jo estava tan tocat i en estat de xoc, la tensió era tanta i l'ajuda zero, que no vaig ni pensar a gravar. Vaig atinar només a fer-li una foto, amb el risc que em veiés i m'agredís.
***
LA MARE VA ACABAR SUCUMBINT TAMBÉ A LES SEVES PERSISTENTS LLETANIES
Malparlant sempre de mi, la va arribar a convèncer que jo era dolent. Viure el repudi d'ella, per la que jo tant havia callat i aguantat va ser molt, molt fort. Cap retret, és la Síndrome d'Estocolm.
Compassió i tristesa... pobres pares, germans i altres... Des de sempre (el Ton és germà segon), subjectes a la seva prepotència, ja habituats... suportant, tolerant, justificant i encobrint.
Per què els maltractats solen trigar tant a reaccionar?. Per què les víctimes de la Síndrome d'Estocolm sovint no s'adonen que la tenen? Per què el trauma i la por es filtren mot profundament.
Que, per cert, almenys un d'ells continua per similars camins i és un perill potencial però ben real per les persones que viuen a Rocaviva. Aquí ho deixo escrit per si es dona el cas.
***
EL DIA DE LA PRIMERA FUGIDA
Després d'un incident violent amb varis testimonis, que estaven hostatjats al balneari de Sant Vicenç, a peu de carretera general, vaig entendre que era el moment de fugir i denunciar, ja que els mossos podrien prendre testimoni.
Però, tancant el pas hi havia una barricada amb pedres i fustes que, estant jo amb dos pinçaments cervicals i un menisc trencat, no podia moure. No podent fugir, tement un atac més fort durant la nit, vaig trucar als mossos de Puigcerdà, que em van venir a buscar, van treure la barricada i em van acompanyar fins a la carretera. Hi ha informe als mossos? > 27-10-2013.
L'endemà, en posar denuncia, els mossos de la Seu no van voler anar a interrogar els testimonis. Em va tocar anar-hi a mi. Tinc les cartes que em van enviar, una cópia de les quals, juntament amb altres, vaig entregar al jutjat. Fins dos anys després no hi va haver un judici de faltes. Sentencia: multa de 36 euros i ordre d'allunyament. Quan era jo qui havia estat "allunyat".
L'ASSETJAMENT VA CONTINUAR A LA SEU D'URGELL
Em volia més lluny. Alguna vegada que ens vam creuar al carrer m'increpava i el meu vell cotxe va aparèixer abonyegat, portes obertes, retrovisors arrencats, vidre trencat... No se si va o no ser ell... o algú per ell pagat. Sempre em deia que amb diners, i ell en tenia, es podia fer qualsevol cosa, fins i tot comprar jutges, afirmava i jo no m'ho creia, ara ja no sé que pensar... tot és molt estrany.
JO NO ESTAVA EN CONDICIONS FÍSIQUES NI PSÍQUIQUES PER CONDUIR
El tenia aparcat al carrer.
Mentre només li van arrencar els retrovisors no va passar res, però quan en una segona operació el van obrir, trencar un vidre, abonyegar... la policia municipal el va retirar en considerar-lo un perill públic.
Va estar fora de circulació més de tres anys. En recuperar-lo, el 2017, i tenint-lo aparcat prop d'on vivia, vaig trobar dues vegades un retrovisor arrencat. No es pot saber si va ser ell, però cap altre cotxe al voltant tenia danys. (També denunciat). Una denúncia més en un dossier inútil.
TARD O D'HORA, LES AUTORITATS PERTINENTS ALGUNA COSA HAURAN DE FER
NO PODEN INDEFINIDAMENT CONTINUAR DESENTENENT-SE DE TOT AIXÒ
Les proves sobre el terreny i les aportades en aquest blog són clares i contundents.
Això va començar el 1986, es va aguditzar notablement el 2013... i a 2024 continua.
També el 2025, data en que estic revisant, i suposo que continuarà.
Tanmateix, tard o d'hora bé algú haurà de reaccionar.
Per mi ja és massa tard.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada